la vitriolaca

besar amb distàncies que s'acurten...

2011-01-21T12:25:00.000-08:00

me va contar que era bonica. encara jove. me va contar que li agrada besar amb distàncies que s'acurten, no li agradava besar de prop i no ho feia ràpid. tampoc li agradava fer molt besos. duia unes boletes de color turquesa a les orelles, i els seus ulls eren ulls de persona que té tranquil·litat. ell era dels que creuen que la vida és immensa. ella de les viuen la vida amb intensitat. van fer l'amor amb serietat, amb profunditat, però gens solemnes. no van riure però als dos els brillaven els ulls. me va dir que li va agradar. ella tenia un coll bonic. blanc, però en estiu es feia marró fang. me va contar que ella era bonica. encara jove.

tota una vida d'amor...

2011-01-20T08:58:00.000-08:00

el teu pare i la teua mare s'estimen.

el teu pare i la teua mare somriuen.

el teu pare i la teua mare estan alegres.

i tot el món s'estima i somriu i s'alegra per ells.

és una festa. la vida és una festa. la vida és una gran festa.

vergonya...

2010-11-05T16:58:00.000-07:00

El pare vol creure que no té cap. Anem a veure'l els diumenges a la tarda, de sis a set, que és quan ens deixen estar amb ell. La Marie se'l mira amb curiositat. Amb la boca oberta, tota esdentegada com està. Li pregunta cóm és que no té cap. Ell obri i tanca la mà insistentment. Bernard, un amic d'allà del pare, se'n riu mentre li cau la baba, el gos, el gos, el gos li l'ha menjat. La mare ens mira i fa un esforç per somriure i fer veure que ho entén tot i que no sent pena. La Michelle i jo sabem que el pare té un cap, i un rostre, i un somriure, però el pare té vergonya, una vergonya infinita, una terrible i brutal vergonya de sentir-se humà.

Xile, amor meu...

2010-11-04T05:11:00.000-07:00

A Maria li agrada posar per a mi. Fem fotografies sense càmera. Clic, i ella es fica tota seriosa, clic, i ella mira cap a mi i riu, clic, i ella alça la barbeta i fica una mirada de nena interessant. I jo vaig guardant totes aquestes imatges ací al meu cap i algun dia quan siga gran i tinga diners les ficaré totes juntes en una pel·lícula que se dirà Xile, amor meu.

a voltes res...

2010-10-25T14:44:00.000-07:00

La mare no coneix cap cançó tradicional, ni cap conte popular, ni cap anècdota familiar que ens faça riure, i nosaltres tan sols sabem xiular l'himne que van tocar els militars quan van soterrar el meu pare. A voltes un senyor amb la cara plena de bigot ens demana que li'l xiulem, i a la mare li demana altres coses. A voltes ens dona plat de calent, a voltes una mirada dolenta i una escopinada al terra, i, a voltes res.

olor a blau i a net i a mar en calma...

2010-10-21T09:20:00.000-07:00

Aviat la mare i jo podrem tornar a Okinawa. El pare m'ha promès que tot acabarà abans del meu aniversari i que farem una gran festa. I que de segur tota la gent s'unirà i ballarem i cantarem i menjarem, i la gent gran beurà, i tots farem rialles, i el cel serà blau i farà olor a net i a mar en calma. I la mare i el pare es besaran, i jo els miraré mentre em trac un moc del nas com si res, i després els tres ens abraçarem, i seguirem creixent, jo em faré jove, i els meus pares vells. I farà olor a blau i a net i a mar en calma.

ambelsllavisnegres...

2010-10-09T14:24:00.000-07:00

nocorreràs

niploraràs

éselfaune

quecabriola

nielbesaràs

ambelsllavisnegres

estàdins

inote'lpodràstreure

éselfaune

quesaltirona

estaràsquieta

immensamentbella

No és cert que em penedira...

2010-10-08T15:26:00.001-07:00

No és cert que em penedira.

Havíem de fer-ho. Havia de fer-ho.

No, no em penedeix. I tu tampoc.

Trobarem un lloc tranquil, on l'aigua siga neta i transparent i puguem veure els nostres cossos nus, i no sentir vergonya d'ells, ni de nosaltres, ni de res.

No et penediràs, ni jo tampoc.

Ni els fills dels nostres fills.

I trobarem nous paradisos on no ens importe la mirada de l'altre...

On senzillament aprenguem a gaudir dels nostres somriures i dels nostres errors...

i jo t'arroparé amb la meua pell càlida

i tu m'arroparàs amb la teua veu suau...

i serem per fi dos amants lliures que viuen caminant...

i no, no ens penedirem...

Cuida't molt...

2010-09-09T17:54:00.001-07:00

Avui m'he despertat amb un malson. He somniat que el meu fill, de sobte, era rwandès i l'havien dut a un camp de refugiats. Ell em deia, mare no et preocupes, Mahmut ha construït una ràdio i ens podrem ficar en contacte. No deixes d'informar-nos de tot el que passe a casa. Dona-li besets a la iaia, di-li que la vull molt. I a tu també, mare. No cal que vingues a per mi, Mahmut m'ha dit que ell sap cóm podem tornar a casa. Besets. Cuida't molt.

El pare no diu res...

2010-09-09T13:25:00.000-07:00

La mare ja m'ha dit que m'oblide. I que a més a més, l'any vinent no tornarem, així que quan abans me la trega del cap millor. Que no és per a mi. I que no entén com sa mare li permet fumar. A la seua edat i fumant com una descarada. I amb les ungles llargues i brutes.
Jo li intente explicar que és la nena més bonica que he vist mai. I que sap coses que jo ni m'hagués imaginat que existien. I que a mi em tracta molt bé. I que pels matins els seus cabells fan olor a coco o a magnòlia o a bresquilla. I que diu que jo li done pau, perquè ella en el fons, a mi m'ho ha dit, té una pena gran... una pena que ningú li entén...
Però la mare diu que prou, que no la tornaré a veure. El pare no diu res...

tal volta l'any pròxim...

2010-09-08T14:57:00.000-07:00

El meu pare marxa de casa molt de matí. Quan jo encara soc al llit. A voltes sent cóm desdejuna, altres no. I quan arriba a casa ja fa hores que s'ha fet de nit. A voltes encara estic despert, altres no.

Tinc dos amics. La Marie i el Bernard. Tots tres juguem molt. I ens contem secrets. Jo els conte coses que imagine, i ells m'expliquem coses de grans que jo encara no sé. Ens ho passem molt bé. I fem un fart de riure.

La mare diu que un dia el pare ens durà a veure el mar. Aquest any no, perquè no li donen vacances, però tal volta l'any pròxim. A la Marie i al Bernard també els agradaria anar.

quan marilyn monroe dorm...

2010-09-08T10:37:00.000-07:00

quan marilyn monroe dorm el món està una mica més tranquil
quan està desperta el món és molt més bonic...