La mare no coneix cap cançó tradicional, ni cap conte popular, ni cap anècdota familiar que ens faça riure, i nosaltres tan sols sabem xiular l'himne que van tocar els militars quan van soterrar el meu pare. A voltes un senyor amb la cara plena de bigot ens demana que li'l xiulem, i a la mare li demana altres coses. A voltes ens dona plat de calent, a voltes una mirada dolenta i una escopinada al terra, i, a voltes res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada