No és cert que em penedira...

No és cert que em penedira.

Havíem de fer-ho. Havia de fer-ho.

No, no em penedeix. I tu tampoc.

Trobarem un lloc tranquil, on l'aigua siga neta i transparent i puguem veure els nostres cossos nus, i no sentir vergonya d'ells, ni de nosaltres, ni de res.

No et penediràs, ni jo tampoc.

Ni els fills dels nostres fills.

I trobarem nous paradisos on no ens importe la mirada de l'altre...

On senzillament aprenguem a gaudir dels nostres somriures i dels nostres errors...

i jo t'arroparé amb la meua pell càlida

i tu m'arroparàs amb la teua veu suau...

i serem per fi dos amants lliures que viuen caminant...

i no, no ens penedirem...